Vida i obres d'un trovador maleït

Hermenegil de Berga, de nom Hermenegil Puig va néixer a Berga probablement en 1331 i va desaparèixer 31 o 32 anys després.

 Acusat d'assassinar al religiós Felip Renau, el seu rival en amors, va participar en el robatori d'uns tributs, empresonat en l'estiu de 1361, va ser arrestat en 1362, torturat i condemnat a la forca, la seva condemna a mort li va ser commutada i va desaparèixer al voltant de 1363.

 Realment Hermenegildo de Berga mai es va interessar per la literatura. El que li interessava era la fama i aconseguir diners amb ella: va enganyar a erudits, va fer passar escrits seus per comunicacions divines afirmant que havien estat transmesos per un monjo medieval anomenat Timoteo Dols, que, com és natural, no existia. Va falsificar documents com ara butlles i salconduits. Va crear un món paral·lel d'enganys, personatges imaginaris, estafes, successos inexistents. Va fingir suïcidar-se per defugir l'acció de la justícia.

de no haver en aquell jorn fretura,

per quant ell es tan gran clara cometa

per lo Senyor omnipotent eleta.

Lo Qual sigue en lo seu coll e braços,

D’aquest se diu qui la sua figura

volrra mirar, ab voluntat perfeta,

pora tenir sperança segura

e contemplem que, les mans per la cara.

Ell li passa, liuran lo de tots laços

de poca ffe, mas divinals solaços

habundantment dona sens altra cara;

pregau, o sant, donchs, per nosaltres, ara.

Fragment de “Gran goys es e gran pagament”

Hermenegildo de Berga  1360 (?)

Va professar un culte idòlatra a la doctrina càtara; va tenir diverses crisis de bogeria que li van portar al seu internament en diferents cases de repòs, on, lluny de guarir-se, la seva bogeria s'anava incrementant, potser per la influència de la lectura de llibres d'ocultisme, càbala i màgia. Una de les situacions que va provocar el seu internament va ser el passejar pels carrers de Girona completament despullat mentre emetia “alarits ensordidors que gelaven la sang a moltes milles a la rodona”, segons comenta el seu coetani Roger de Cornadó.

 Va cortejar  la filla d'un comerciant gironi amb qui es va prometre en matrimoni, a Nàpols es va enamorar d'una jove drusa i va intentar provar fortuna com tractant d'esclaus. La seva total incompetència amb els temes econòmics van agreujar el seu caràcter extravagant i ho van condemnar a la misèria, durant la seva existència va sofrir greus trastorns nerviosos, depressió, somnambulisme i esquizofrènia, la qual cosa li va portar a temporades de reclusió.

 Coneixem el seu procés per l'assassinat de Felip Renau (clergue) durant una baralla pels favors d'una prostituta. Després de la proverbial intercessió del que anava a ser el seu sogre, Hermenegil de Berga va desaparèixer a l'agost de 1363. Fonts no comprovades ho situen a la cort de Pere el Cerimoniós durant el tractat de pau amb Gènova, encara que gens d'això se sap amb certesa.

Alguns estudiosos troben en els seus versos certa influència de Pedro López de Ayala, concretament en aquests versos del Rimado de Palacio:

Los meus bens són boira i ruixacs

onra i orgull i de gran emociolo home sa amanesce fred com un peixpuix nostra vida defuix  com a aigua de riu...

Fragment de “A vos me do, senyora de valor”

Hermenegildo de Berga  1362 (?)

És difícil saber què obres són realment seves o be si es tracta de textos apòcrifs, ni tan sols sabem si algun dels pseudònims que va utilitzar eren noms veritables d'algun desconegut. La seva obra es caracteritza per una gran sinceritat patètica. Se li atribueixen les obres següents:

Gran goys es e gran pagament

Verge plasent, qui est tan exalçada

Verge sancta Maria

A vos me do, senyora de valor

Ab pena gran, mos debils sentiments

Cercant cami de poder esmerçar

Com fel amant, pris vida d’asperansa

Del ja promes no tench mes avant cura